D’imatge a FEN: entén el FEN i obtén-lo d’una imatge

FEN vol dir Forsyth-Edwards Notation. Es basa en un sistema del periodista escocès David Forsyth, del segle XIX, i Steven J. Edwards el va ampliar perquè el fessin servir els programes d’escacs. Gairebé tots els programes, webs i motors d’escacs el saben llegir i escriure. Un FEN té sis camps separats per espais. Aquesta és la posició inicial:

rnbqkbnr/pppppppp/8/8/8/8/PPPPPPPP/RNBQKBNR w KQkq - 0 1

Les lletres sempre són les angleses, sigui quin sigui l’idioma de la teva app d’escacs: K rei, Q dama, R torre, B alfil, N cavall, P peó. Les majúscules són peces blanques i les minúscules, peces negres. Als drets d’enroc, K i Q indiquen l’enroc curt i l’enroc llarg de les blanques, i k i q, els de les negres.

El primer camp descriu el tauler fila per fila, des de la fila 8 (el costat de les negres) fins a la fila 1 (el costat de les blanques). Dins de cada fila es llegeix de la columna a a la columna h. Una lletra és una peça, una xifra és un nombre de caselles buides seguides i una barra tanca la fila. Després de 1.e4 c5 2.Cf3, el FEN és:

rnbqkbnr/pp1ppppp/8/2p5/4P3/5N2/PPPP1PPP/RNBQKB1R b KQkq - 1 2

• rnbqkbnr: fila 8, totes les peces negres encara a la seva casella inicial.
• pp1ppppp: fila 7, peons negres a a7 i b7, c7 buida, peons de d7 a h7.
• 8: la fila 6 és buida.
• 2p5: fila 5, dues caselles buides, un peó negre a c5 i cinc caselles buides.
• 4P3: fila 4, un peó blanc a e4.
• 5N2: fila 3, un cavall blanc a f3.
• PPPP1PPP i RNBQKB1R: files 2 i 1, e2 i g1 són buides.
• b KQkq - 1 2: juguen les negres, tots quatre drets d’enroc, cap casella de captura al pas, una mitja jugada des de l’última jugada de peó (2.Cf3), jugada 2.

Una comprovació ràpida per a qualsevol FEN: cada fila ha de sumar exactament vuit caselles, i hi ha d’haver exactament vuit files.

Una imatge només mostra el primer camp: on són les peces. Els altres cinc camps descriuen la història de la partida, i una imatge no la conté. Això importa, perquè la mateixa imatge pot ser una victòria per a un bàndol o per a l’altre:

• Torn. L’has d’indicar tu. La majoria de diagrames dels llibres ho diuen al peu, per exemple «Juguen les blanques».
• Drets d’enroc. Un rei i una torre a les caselles inicials poden haver-se mogut abans o no. Activa l’enroc només si saps que no s’han mogut.
• Captura al pas. Si l’última jugada ha estat un peó que avança dues caselles, la casella que ha saltat va al camp 4. A rnbqkbnr/ppp2ppp/4p3/3pP3/8/8/PPPP1PPP/RNBQKBNR w KQkq d6 0 3 (després de 1.e4 e6 2.e5 d5) les blanques poden capturar al pas amb exd6. L’estàndard original escriu aquesta casella després de cada avanç doble d’un peó; molts programes només l’escriuen quan la captura és realment possible. La majoria de programes carreguen totes dues formes.
• Comptador de mitges jugades i número de jugada. Només importen per a la regla de les 50 jugades i per a la presentació. Si no els saps, 0 1 és l’opció habitual.

Convertir una imatge en un FEN és una tasca de reconeixement de patrons. Les eines de reconeixement acostumen a seguir aquests passos:

1. Trobar el tauler. Es localitzen les quatre cantonades del tauler a la imatge. En una foto, el tauler sovint surt inclinat o vist en angle, així que la imatge es redreça fins a formar un quadrat.
2. Dividir-lo en caselles. El tauler quadrat es talla en una quadrícula de 8 per 8, amb 64 caselles.
3. Reconèixer cada casella. Per a cada casella, l’eina tria entre 13 opcions: buida o un dels sis tipus de peça, blanca o negra.
4. Decidir l’orientació. L’eina dedueix quin bàndol és a baix. Les coordenades impreses a la vora del tauler hi ajuden; sense, un tauler vist des del costat de les negres pot sortir capgirat.
5. Construir el FEN. Els 64 resultats formen el camp de la posició de les peces. El torn, els drets d’enroc i la casella de captura al pas els indiques tu.

Els errors solen venir del pas 3. En imatges petites, els alfils i els peons s’assemblen, els dissenys de peces o els colors poc habituals confonen el reconeixement, i les fletxes o les caselles ressaltades a sobre poden amagar una peça. Per això una bona eina et diu de quines caselles no està segura, i per això sempre has de comparar el resultat amb l’original.

• Mostra les 64 caselles. No retallis dins del tauler. Retallar les barres del navegador o les bombolles de xat del voltant no és cap problema.
• Fes servir una captura de pantalla sempre que puguis. Una captura d’un tauler 2D és recta i nítida. Una foto d’una pantalla hi afegeix reflexos i patrons de moaré.
• Fotografia els llibres des de just a sobre. Mantén la càmera paral·lela a la pàgina, evita l’ombra de la mà i assegura’t que la pàgina estigui plana.
• Treu els elements superposats. Les fletxes, les caselles de colors i el ressaltat de l’última jugada poden amagar peces. Si pots, fes la imatge sense.
• Com més gran, millor. Obre una miniatura a mida completa abans de fer-ne una captura. Més píxels per casella vol dir menys confusions.
• Apunta a qui li toca. Anota-ho o mira el peu del diagrama, perquè ho hauràs d’indicar.

Enganxa un FEN al visor de dalt i comprovarà la posició. Aquests són els errors més freqüents, tant en FEN escrits a mà com en FEN reconeguts:

• Una fila no suma vuit. pp1pppp només té set caselles. Compta lletres més xifres a cada fila.
• El tauler està capgirat. El FEN comença per la fila 1 en lloc de la fila 8. Senyal típic: peons blancs a la fila 7 en una posició d’obertura.
• Colors intercanviats. Majúscules i minúscules barrejades, de manera que blanques i negres es canvien el lloc.
• Reis. Cada bàndol necessita exactament un rei, i el bàndol que no té el torn no pot estar en escac.
• Peons a les files de les vores. Un peó a la fila 1 o 8 és impossible; ja hauria promocionat.
• Drets d’enroc que no poden existir. K exigeix un rei blanc a e1 i una torre blanca a h1. Si algun dels dos és en una altra casella, cal treure el dret.
• Casella de captura al pas incorrecta. Si juguen les blanques ha de ser a la fila 6, i si juguen les negres, a la fila 3, just darrere d’un peó que acaba d’avançar dues caselles.
• Massa peces. Més de vuit peons per bàndol, o més peces de les que permeten les promocions, vol dir que s’ha llegit malament una casella.